Healthcare to wounded and sick refugees in the Spanish republican exile in France: from the initial improvisation to the concentration camps (January-September 1939)

Authors

DOI:

https://doi.org/10.3989/asclepio.2018.18

Keywords:

Exile, Spanish Civil War, Refugees, France, Healthcare

Abstract


The end of the Spanish Civil War in Catalonia influenced the lives of almost half a million of Spanish refugees that crossed the Pyrenean border in the winter of 1939. In this large migration wave, more than 13,000 wounded and sick people had to be treated within French territory. With this research, we examine the routes of the wounded, the places where they were treated, and the features of their healthcare before they were transported to the concentration camps in southern France. This information has been analysed using documentation of 12 French historical archives, direct testimonials and general press. The results emphasize the Third French Republic’s ability to improvise in the healthcare field, where 70% of the refugees were treated in specially equipped healthcare centres. Those who treated refugees in hospitals were mostly Spanish healthcare professionals. They carried out their work in a dignified manner, despite restrictions from French authorities towards what they considered to be “the Spanish problem”.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Alted Vigil, Alicia; Fernández Martínez, Dolores (2014), Tiempos de exilio y solidaridad: La maternidad suiza de Elna (1939-1944), Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia.

Arnaud, Marcel (1939), “L’organisation et le fonctionnement du navire-hôpital «Maréchal-Lyautey»”, Bulletin de l’Académie de Médecine, 18, pp. 671-678.

Cabeza Sánchez-Albornoz, Sonsoles (2000), “Balance historiográfico del exilio español: 1990-1999”, Cuadernos de Historia Contemporánea, 22, pp. 135-157.

Cavaillon; Leclainche (1939), “Les problèmes sanitaires posés par l’exode en France des réfugiés espagnols”, Bulletin de l’Académie de Médecine, 9, pp. 328-336.

Cervera Gil, Javier (2007), La guerra no ha terminado. El exilio español en Francia. 1944-1953, Madrid, Taurus.

Dreyfus-Armand, Geneviève (2000), El exilio de los republicanos españoles en Francia. De la guerra civil a la muerte de Franco, Barcelona, Crítica.

Duboys Fresney, Catherine; Perrin, Georgette (2009), Le métier d’infirmière en France. Du métier d’infirmière à l’exercice professionnel des soins infirmiers, Paris, Presses Universitaires de France.

Font Agulló, Jordi; Gaitx Moltó, Jordi (2014), “L’exili de 1939. Un estat de la qüestió entre dues commemoracions (2009- 2014)”, Franquisme & Transició, 2, pp. 231-280. https://doi.org/10.7238/fit.v0i2.2353

González Canalejo, Carmen (2009), “María García Torrecillas: El paradigma de las mujeres en el exilio republicano (1936- 1943)”, Arenal, 1 (16), pp. 175-187.

Grando, René; Queralt, Jacques; Febrés, Xavier (2004), Camps du Mépris. Des chemins de l’exil à ceux de la résistance. 1939-1945. Canet, Trabucaire.

Guerra, Francisco (2003), La Medicina en el exilio republicano, Madrid, Universidad de Alcalá.

Hague, Jean Louis (1997), “Quelques aspects de la sociabilité des miliciens espagnols réfugiés dans le Roussillon (1937- 1940)”, Provence Historique, (187), pp. 151-161.

Harana, Lola (2012), “Los barcos-hospital franceses: Los otros barcos del exilio”. En: Lough, Francis; Buffery, Helena; Marcer, Elisenda; Sánchez, Antonio (coords.), Geografías del exilio republicano español, Birmingham, Centre for the Study of Hispanic Exile, pp. 35-46.

Hervás i Puyal, Carles (2004), Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil. Política i Organització sanitàries: l’impacte del conflicte bèl.lic, Tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra.

Hervás i Puyal, Carles (2014), La xarxa hospitalària a Catalunya durante la Guerra Civil (1936-1939), Manresa, Publicacions de l’Arxiu Històric de les Ciènces de la Salut.

Hoyos Puente, Jorge de (2012), “Últimas aportaciones a los estudios de los exilios españoles contemporáneos”, Ayer, 85 (1), pp. 229-242.

Llorens, Vicente (1976), “La emigración republicana de 1939”. En: Abellán, José Luis (dir.), Emigraciones de la España Moderna, Madrid, Taurus, pp. 25-93.

Malo, Eric (2009), Le camp de Noé 1941-1947, Pau, Cairn.

Martínez Vidal, Àlvar; Zarzoso Orellana, Alfons (2010), “La obsesión del retorno. El exilio médico catalán en Francia”, Mètode, anuario, pp. 59-63.

Martínez Vidal, Àlvar (2013a), L’hôpital Varsovie. Exil, médecine et résistance (1944-1950), Portet-sur-Garonne, Loubatières.

Martínez Vidal, Àlvar (2013b), “Metges catalans refugiats a França. Observació clínica i recerca científica als camps de concentració (1939-1942)”. En: Barrié, Roger; Camiade, Martine; Font, Jordi (dirs.), 2e Actes du séminaire transfrontalier. Déplacements forcés et exils en Europe au XXe siècle. Le corps et l’esprit, Perpiñán, Talaia, pp. 105-129.

Mirón-González, Rubén (2015), “Fuentes archivísticas para el estudio sanitario del exiliado español en el sur de Francia (1936-1945)”. En: Bellver Loizaga, Vicent; D’Amaro, Francesco; Molina Puertos, Isabel; Ramos Tolosa, Jorge (coords.), “Otras voces, otros ámbitos”: Los sujetos y su entorno. Nuevas perspectivas de la historia sociocultural, Valencia, Universitat de València, pp. 208-211.

Mirón-González, Rubén; González-García, Alberto (2017), “Asistencia sanitaria entre camarotes. Los barcos hospitales del exilio”. En: IV Encuentro Internacional de Jóvenes Investigadores en Historia Contemporánea (Zaragoza, 6-8 septiembre de 2017).

Parello, Vincent (2014), “La politique sanitaire du gouvernement français à l’égard des réfugiés espagnols de la guerre civile”, Bulletin Hispanique, 1 (116), pp. 247-263. https://doi.org/10.4000/bulletinhispanique.3046

Peschanski, Denis (2002), La France des camps. L’internement, 1938-1946. [Paris], Gallimard.

Peschanski, Denis (2005), “Morbilité et mortalité dans la France des camps”. En: Von Bueltzingsloewen, Isabelle (dir.), “Morts d’inanition”. Famine et exclusions en France sous l’Ocupation, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, pp. 201-212.

Pruja, Jean Claude (2003), Premiers camps de l’exil espagnol. Prats-De-Mollo, 1939, Saint-Avertin, Alan Sutton.

Rafaneau Boj, Marie Claude (1995), Los campos de concentración de los refugiados españoles en Francia (1939-1945), Barcelona, Omega.

Rubio, Javier (1974), La emigración española a Francia, Esplugas de Llobregat, Ariel.

Ruiz-Berdún, María Dolores; Bladé i Font, Artur (2016), “Una matrona en el exilio republicano: Cinta Font Margalef”, Medicina e historia, 3 (36), pp. 16-26.

Simón Porolli, Paula (2011), Por los caminos de la palabra. Exilio republicano español y campos de concentración franceses: Una historia del testimonio, Tesis doctoral, Universidad Autónoma de Barcelona.

Solé, Felip; Tuban, Grégory (2011), Camp d’Argelers (1939- 1942), Valls, Cossetània.

Souche, Madeleine (2013), “Témoignages sur les pathologies dans les camps d’internement (1939-1942)”. En: Barrié, Roger; Camiade, Martine; Font, Jordi (dirs.), 2e Actes du séminaire transfrontalier. Déplacements forcés et exils en Europe au XXe siècle. Le corps et l’esprit, Perpiñán, Talaia, pp. 11-66.

Stein, Louis (1981), Par-delà l’exil et la mort. Les républicains espagnols en France, Aubin, Mazarine.

Stein, Louis (1983), Más allá de la muerte y del exilio, Barcelona, Plaza & Janes.

Wingeate Pike, David (1969), Vae victis! Los republicanos españoles refugiados en Francia 1939-1944, Colombes, Ruedo ibérico.

Published

2018-12-30

How to Cite

Mirón-González, R., & González-Canalejo, C. (2018). Healthcare to wounded and sick refugees in the Spanish republican exile in France: from the initial improvisation to the concentration camps (January-September 1939). Asclepio, 70(2), p234. https://doi.org/10.3989/asclepio.2018.18

Issue

Section

Studies