Asclepio, Vol 70, No 2 (2018)

Bartomeu de Tresbens, físic i astròleg del Rei Pere el Ceremoniós i l’infant Joan: entre el servei a la corona i al municipi


https://doi.org/10.3989/asclepio.2018.11

Carmel Ferragud
Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero. Universitat de València, España
orcid http://orcid.org/0000-0002-9756-9257

Resumen


[ca] Bartomeu de Tresbens fou un metge, astròleg i filòsof al servei de dos reis de la Corona d’Aragó, Pere IV el Cerimoniós i el seu fill, el duc Joan, futur Joan I el Caçador, entre els anys 1360 i 1375, aproximadament. La seua important obra de contingut astrològic a penes ha estat estudiada, si n’exceptuem el Llibre de les nativitats. De la mateixa manera, la major part de la seua biografia ens és desconeguda. Conservem documents, correspondència fonamentalment, de la seua relació amb la monarquia, però també altres registres que el relacionen amb els municipis de Barcelona i Cervera. Molt particularment, en aquest segon cas, Tresbens va estar temptat per les autoritats municipals per fer de metge i possiblement de mestre. Aquest estudi fa un repàs a la seua biografia però se centra particularment en les negociacions del metge amb Cervera. Una estratègia amb la qual Tresbens sembla que volia assegurar un lloc on passar la resta dels seus dies i amb un sou desmesurat.

Palabras clave


astrologia; medicina medieval; contracte; casa reial; Corona d’Aragó

Texto completo:


HTML PDF XML

Referencias


Benito i Monclús, Pere (1999), “Documentació medieval sobre Cervera, dins la col·lecció Joan Gili, conservada a la Houghton Library, Harvard University”, Miscel·lània Cerverina, 13, pp. 215-223.

Black, Robert (2004), “École et société à Florence aux XIVe et XVe siècles. Le témoignage des ricordanze”, Annales HSS, 59 (4), pp. 827-846.

Black, Robert (2005), “Education and the emergence of a literate society”. En: Najemy, John M. (ed.), Short Oxford history of Italy: Italy in theage of Renaissance, 1300-1550, Oxford, Oxford University Press, p. 18-36.

Canela i Garayoa, Montserrat (1986), “Cervera 1333-1384. Pestes, fams i guerres”, Miscel·lània Cerverina, 4, pp. 55-66.

Carreras Artau, Joaquín; Batllori, Miquel (1947), “La patria y la familia de Arnau de Vilanova, a propósito de un libro reciente”, Analecta Sacra Tarraconensia, 20, pp. 5-71.

Chabàs, Josep (2004), “L’activitat astronòmica a l’època del rei Pere (segle XIV)”. En: Vernet, Joan; Parés, Ramón (eds.), La ciència en la història dels Països Catalans, València, Publicacions de la Universitat de València, vol. 1, pp. 483-514.

Cifuentes, Lluís (1995), Medicina i guerra a l’Europa baix-medieval: la sanitat i la participació dels seus professionals en les expedicions militars de la Corona d’Aragó (1309-1355), Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

Cifuentes, Lluís (2006), La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement (2a ed.), Barcelona-Palma, Universitat de Barcelona- Universitat de les Illes Balears.

Comenge, Lluís (1901), “El protofísico de Pedro el Cerimonioso”, Real Academia de Buenas Letras, I, pp. 151-157.

Cruselles, José María (1997), Escuela y sociedad en la Valencia bajomedieval, València, Diputació de València.

Duran i Sanpere, Agustín; Gómez Gabernet, Frederic (1944), “Las Escuelas de Gramática en Cervera”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 17, pp. 5-77.

Duran i Sanpere, Agustín (1972), Llibre de Cervera, Tàrrega, F. Camps Calbet. Ferragud, Carmel (2005), Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó, 1350-1410), Madrid, CSIC.

Ferragud, Carmel (2006a), “La salut i l’assistència mèdica dels camperols i dels seus animals al País Valencià durant la Baixa Edat Mitjana”. En: Bolòs, Jordi; Jarné, Antonieta; Vicedo, Enric (eds.), Condicions de vida al món rural: cinquè congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, pp. 131-150.

Ferragud, Carmel (2006b), “Medicina i societat a Alzira durant la Baixa Edat Mitjana”, En: Riuades i inudacions a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica - Actes de la X Assemblea d’Història de la Ribera. Volum Miscel·lani (Antella, novembre 2004), Antella, Ajuntament d’Antella, pp. 89-102.

Ferragud, Carmel (2013-2014), “La médecine en milieu rural dans la Couronne d’Aragon au Moyen Âge”, Etudes Roussillonnaises, 26, p. 15-22.

Ferragud, Carmel; López Terrada, Marialuz (2017), “El culte al document: l’historiador valencià Josep Rodrigo Pertegàs”, Afers, 86, pp. 119-145.

Ferrer i Mallol, Maria T. (2001), “Fruita seca i assecada, una especialitat de l’àrea econòmica catalana-valenciana-balear”, Anuario de Estudios Medievales, 31 (2), pp. 883-943.

García Ballester, Lluís (1988), La medicina a la València medieval. Medicina i societat en un país medieval mediterrani, València, Alfons el Magnànim.

García Ballester, Luis (2000), La búsqueda de la salud. Sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Península.

Giralt, Sebastià (2017a), “Astrology in the Service of the Crown: Bartomeu de Tresbens, Physician and Astrologer to King Pere the Ceremonious of Aragon”, Journal of Medieval History, 44 (1), pp. 104-129,

Giralt, Sebastià (2017b), “Drawing from the marrow of the authors of astrology: the sources of Bartomeu de Tresbens, astrologer to king Pere the Ceremonious of Aragon”, En: Boudet, Jean-Patrice; Ostorero, Martine; Paravicini-Bagliani, Agostino (eds.), De Frédéric II à Rodolphe II. Astrologie, divination et magie dans le cours (XIIIe-XVIIe siècle) (Micrologus Library, 85), Florència, SISMEL-Edizioni del Galluzzo, pp. 71-96.

Llobet i Portella, Josep M. (1983), “Les epidèmies a Cervera durant l’Edat Mitjana”, Miscel·lània Cerverina, 1, pp. 39-46.

Llobet i Portella, Josep M. (1990a), “Els metges a Cervera durant els segles XIV i XV”, Gimbernat, 13, pp. 115-140.

Llobet i Portella, Josep M. (1990b), “Una cura pactada entre el cirurgià Sorribes i la família Ramon (1404)”, Gimbernat, 14, pp. 179-181.

Llobet i Portella, Josep Maria (1999), “Les escoles de Cervera segons els capítols per al seu regiment (1445-1693)”, Palestra Universitària, 11, pp. 49-136.

McVaugh, Michael R. (1993), Medicine before the plague: practitioners and their patients in the Crown of Aragon, 1285-1345, Cambridge, Cambridge University Press.

Mur Sancho, Jaime (1913), Recuerdo apologético de Gabriel García, maestro en medicina, archiatro de los reyes de Aragón, València, Tipografía Moderna.

Pujol i Ros, Joan (2012), La topografia mèdica de Montserrat del Dr. Joaquim Tuixans i Pedragosa (c. 1905), Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut.

Rubió i Lluch, Antoni (1908-1921), Documents per l’historia de la cultura catalana mig-eval, Barcelona.

Rubio-Vela, Agustín; McVaugh, Michael R.; García Ballester, Luis (1989), “Medical licensing and learning in fourteenth century Valencia”, Transactions of the American Philosophical Society, 79 (6), pp. 1-128.

Ryan, Michael R. (2011), A Kingdom of Stargazers: Astrology and Authority in the Late Medieval Crown of Aragon, Ithaca (NY), Cornell University Press.

Solsona, Francina; Sorní, Xavier (1984), “Un apotecari de Cervera amb permís per a exercir la medicina”, Miscel·lània Cerverina, 2, pp. 43-48.

Torre y del Cerro, Antonio de la; Rubió i Balaguer, Jordi (1971), Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona. I. Preliminares (1289-1451). Introducció, notes i comentaris de Jordi Rubió Balaguer, Barcelona, Universitat de Barcelona. Tresbens, Bartomeu de (1957-1958), Tractat d’astrologia, Vernet, Joan; Romano, David (eds.), Barcelona, Biblioteca Catalana d’Obres Antigues.

Tuixans, Joaquín. (1926), Noticiario de la familia de mestre Arnau de Vilanova, metge valencià: segle XIII, Vila-real, Impr. de Juan A. Botella.

Turull, Max (1989), Oligarquia, fiscalitat i règim municipal al món urbà de la Catalunya medieval (Cervera entre 1026 i 1430), Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.

Turull, Max (1990), La configuració jurídica del municipi Baix-Medieval, Barcelona, Fundació Noguera.

Turull, Max (1992), “Agricultura i ramaderia a Cervera als segles XIII i XIV”, Miscel·lània Cerverina, 8, pp. 65-96.

Vela i Aulesa, Carles (2015), “Defining ‘Apothecary’ in the Mediaeval Crown of Aragon”. En: Flocel, Sabaté (ed.), Medieval Urban Identity: Health, Economy and Regulation, Cambridge, Cambridge Scholars Publishing, pp. 127-142.

Verger, Jacques, dir. (1999), “Éducations Médiévales, L’enfance, l’école, l’église en Occident Ve-XVe siècles”, Histoire de l’Education, 50.




Copyright (c) 2018 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional.


Contacte con la revista asclepio.cchs@cchs.csic.es

Soporte técnico soporte.tecnico.revistas@csic.es