Arnau de Vilanova va ser un autor prolífic en els dos vessants de la seva activitat intel·lectual: la medicina i la filosofia natural d’una banda, i la religió de l’altra. La immensa difusió de la seva obra mèdica durant l’edat mitjana s’evidencia per la gran quantitat de manuscrits conservats avui dia que les transmeten. A més a més, la fama estesa i heterodoxa d’Arnau va atreure un immens nombre de textos apòcrifs, no tan sols sobre medicina i profetisme sinó també sobre altres àmbits més o menys allunyats de la seva dedicació, com ara l’alquímia, l’astrologia o la màgia. Com a conseqüència d’aquesta propagació s’ha conservat una extraordinària abundància de còdexs amb obres del corpus arnaldià i pseudoarnaldià en biblioteques de tot Europa –des de Porto fins a Sant Petersburg, des de Palerm fins a Uppsala– i de Nord-Amèrica. Dins aquest vast conjunt, els manuscrits que transmeten escrits espirituals constitueixen una minoria, atès que la seva circulació va ser llastada per la condemna inquisitorial de 1316 contra diverses tesis i obres arnaldianes.
Quan els estudiosos moderns van començar a interessar-se en el llegat d’Arnau, es van trobar en la necessitat de cercar manuscrits que el conservessin, especialment l’obra espiritual, que no va arribar a la impremta més que excepcionalment, a diferència de la mèdica, impresa diverses vegades durant l’edat moderna. D’ençà que, a les darreres dècades del segle XIX, estudiosos com Marcelino Menéndez y Pelayo (1879) i Barthélemy Hauréau (1881) van emprendre la tasca de treure a la llum manuscrits arnaldians, no n’han deixat d’aparèixer fins a l’actualitat. Així, al llarg del segle XX, a mesura que s’anava ampliant el coneixement d’aquest corpus, es van publicar diversos repertoris dels còdexs que contenen obres d’Arnau, fos en reculls específics per a aquest autor, fos en catàlegs més generals o temàtics: Glorieux 1933-1934 (vol. 1, pp. 418-439) per al conjunt del corpus arnaldià; Carreras 1936, Santi 1987 (pp. 245-277) i Mensa 1994 (pp. 67-76) per a les obres espirituals; Díaz y Díaz 1958 - 1959 (pp. 328-344) per a les obres llatines; Thorndike - Kibre 1963 per a les obres mèdiques i alquímiques; Paniagua 1959 (363-368) i Beaujouan (1972) per a les mèdiques. A més, cal recordar les
importants contribucions de Pere Bohigas (1985, pp. 14, 18, 27, 37, 66, 274) i Josep Perarnau (2008), en la localització i identificació de manuscrits arnaldians.
Tanmateix, si ens centrem en el corpus mèdic arnaldià, el principal punt d’inflexió per al coneixement de la seva extensa tradició manuscrita va ser la recerca sistemàtica empresa el 1975 per Luis García Ballester i Michael McVaugh en biblioteques de tot Europa i Nord-amèrica com a continuació de la tasca duta a terme per Juan Antonio Paniagua (Paniagua, 2001; García Ballester, 2001) amb una finalitat ambiciosa: emprendre l’edició crítica de l’obra mèdica d’Arnau, que permetés oferir textos fiables acompanyats d’un estudi aprofundit. Aquesta recerca cristal·litzà en l’elaboració d’un catàleg de manuscrits (García Ballester - McVaugh - Paniagua 1978) que va suposar un avenç extraordinari en el coneixement de la transmissió del corpus mèdic arnaldià i que va constituir el punt de partida per a l’edició dels Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), una col·lecció impulsada i dirigida en la seva primera etapa per aquests tres estudiosos i que des de 1975 fins ara ha publicat 22 obres d’Arnau. Es tracta d’un catàleg que roman inèdit perquè es van actualitzant a mesura que es publiquen els AVOMO, no solament amb noves referències de manuscrits que s’hi van afegint sinó també amb la discriminació de les obres autèntiques de les apòcrifes que es va realitzant paral·lelament.
En canvi, l’edició de l’obra religiosa ha sofert més vicissituds i no ha estat fins el 2004, amb l’inici de la publicació dels Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOThO), dirigits per Josep Perarnau, que sembla haver-se encaminat definitivament (Mensa-Puig, 2018). Com no podia ser d’una altra manera en proporcionar edicions crítiques, cada volum dels AVOMO i dels AVOThO recull les còpies manuscrites conegudes de les obres que s’hi publiquen i, per tant, resta com a referent fonamental de la seva tradició textual.
Finalment, la complexitat dels seus orígens i de la seva tradició textual ha dificultat la recopilació de manuscrits de les obres alquímiques pseudoarnaldianes. Fins a les recerques d’Antoine Calvet no s’ha desbrossat el camí per al coneixement global d’aquest corpus, un dels més importants de l’alquímia medieval, recopilant i ordenant un gran nombre dels còdexs que el transmeten (Calvet, 2011).
Amb l’arribada de la revolució digital va esdevenir convenient –diríem fins i tot que imperatiu– traspassar els rics resultats d’un segle llarg d’estudis arnaldians a un suport digital a fi de facilitar la feina dels investigadors interessats en Arnau de Vilanova. Amb aquest objectiu l’any 2012 es va iniciar Arnau DB, un conjunt de bases de dades dirigides per Sebastià Giralt i Jaume Mensa, sobre el model ja previ de Llull DB, dirigida per Anthony Bonner, i en estreta col·laboració amb Sciència.cat, coordinada per Lluís Cifuentes (Bonner, 2019; Cifuentes, 2012-2019; Giralt, 2017). Evidentment un dels eixos indefugibles d’Arnau DB havia de ser la catalogació de manuscrits arnaldians en una base de dades específica. Fins ara hi hem recollit referències a prop de 1200 còdexs que transmeten escrits que van circular sota el nom d’Arnau de Vilanova, siguin autèntics o no, en els àmbits de la medicina, la religió, l’alquímia, l’astrologia o la màgia. La gran majoria d’aquests textos són en llatí i uns quants en català, però també n’hi ha en altres llengües, a saber, hebreu, francès, occità, castellà, italià, anglès, alemany, neerlandès, grec i irlandès. Naturalment els materials continguts per aquests manuscrits són molt diversos: alguns inclouen un nombre significatiu d’obres atribuïdes a
Arnau, altres en canvi solament un breu escrit o alguna recepta. L’abundància de còdexs del corpus arnaldià fa que la introducció de les dades avanci menys ràpidament que no voldríem i que no puguem encara oferir en obert la base de dades sobre manuscrits, com és el nostre objectiu final.
Ara bé, Arnau DB no s’ha limitat a recopilar el vast repertori de còpies donades a conèixer pels nostres predecessors sinó que també ha incorporat referències a còdexs anteriorment ignorats en els estudis arnaldians. Les noves addicions han estat possibles, en primer lloc, pels avenços progressius en la catalogació dels manuscrits i en la identificació dels seus continguts, sovint gràcies a la mateixa publicació de les obres dins els AVOMO, que ha facilitat la tasca dels mateixos catalogadors. Així mateix, ha estat un factor fonamental per a trobar nous manuscrits la transferència progressiva de les dades a catàlegs online, que permeten la consulta immediata i sense els llargs desplaçaments del passat. I no ens referim únicament als catàlegs de les diverses biblioteques que hostatgen materials arnaldians sinó també els utilíssims repertoris col·lectius, entre els quals destaquen Manuscripta mediaevalia per als còdexs alemanys, Manuscripta.at per als austríacs, Manus per als italians o Catalogue Collectif de France per als francesos. Per aprofitar aquests recursos sempre que és possible s’enllacen les fitxes d’Arnau DB amb les descripcions dels catàlegs online i, en els casos més afortunats, amb les reproduccions digitals publicades per les biblioteques.
La totalitat de les còpies manuscrites incorporades a Arnau DB que no havien estat recollides en els estudis arnaldians previs pertanyen a l’àmbit mèdic i alquímic. De moment aquest primer treball se centrarà en les obres mèdiques autèntiques d’Arnau de Vilanova i en algunes que podrien tenir un origen proper al mateix autor, tot i que alguns dels còdexs recollits inclouen, a més, textos apòcrifs.
Sens dubte l’obra mèdica d’Arnau amb una circulació manuscrita més àmplia va ser el Regimen sanitatis ad regem Aragonum, el famós regiment de sanitat dedicat al rei Jaume II que va convertir el mestre de Montpeller en una autoritat en dietètica medieval i moderna. La seva edició (AVOMO X.1, pp. 405-406) en recollia 78 còpies, íntegres o no, a les quals se’n van sumar set d’assenyalades per Marilyn Nicoud. Ara n’hi afegim catorze més, incloent-hi una que apareix repetida en un manuscrit ja registrat en l’edició. D’aquesta manera arribem a un impressionant total de 99 còpies llatines conegudes d’aquesta obra. Però la seva extraordinària difusió, tant en la tradició manuscrita com en la impremta renaixentista, no va ser tan sols en llatí, sinó que es va traduir a diverses llengües (Giralt, 2002, pp. 17-21, 105-106; Carré, 2017, pp. 51-61). Més enllà de la seva extensa presència en reculls mèdics, l’interès despertat en lectors profans per aquesta obra que instrueix en llenguatge planer sobre la manera de dur una vida sana s’evidencia tant per la seva traducció a llengües vernacles com per la seva presència en còdexs amb continguts no mèdics, com M, en el qual la resta d’escrits són de caràcter religiós. El regiment arnaldià és un perfecte exemple de l’àmplia
divulgació de la qual va gaudir la literatura dietètica entre sectors socials ben diversos, més enllà dels professionals de la medicina (Nicoud, 2007, vol. 1, pp. 529-596; Cifuentes, 2006, pp. 39-43; Carré, pp. 67-70). També es va traduir a l’hebreu en tres ocasions. Una d’aquestes traduccions és la d’Israel ben Jucef Caslarí a partir d’una versió catalana abreujada, de la qual es coneixien quatre testimonis manuscrits (Feliu, pp. 2006-2007) i ara afegim Pr, que en conté un extret.
La segona obra d’Arnau més difosa van ser les Medicationis parabole, una col·lecció d’aforismes que proporcionen normes d’ètica professional i instruccions terapèutiques, de gran interès per als estudiants i practicants de medicina. AVOMO VI.1 (pp. 12-15) dona una llista de 46 còpies, que cal incrementar fins a 51 d’acord amb les recollides a Arnau DB (Br, D, Pt, R, S). Malgrat que a distància, les altres sèries aforístiques arnaldianes també van assolir una notable circulació manuscrita, però es fusionen sovint en la tradició textual i no sempre apareixen ben distingides als catàlegs. La col·lecció més estesa són els Aphorismi de memoria, dels quals es coneixen un total de 37 còpies, després d’afegir-ne sis –Ae, Du, E, Gu, Mo i S– a les referenciades en l’edició (AVOMO VI.2, pp. 205-216). Com el Regimen sanitatis, aquesta obra va divulgar-se en un cert nombre de còdexs de contingut no mèdic, com E, amb textos de caire religiós, a més de ser objecte d’una traducció catalana (Carré, 2017 pp. 317-322), indicis clars que va despertar interès en eclesiàstics o acadèmics per a qui la memòria era una eina clau en la seva activitat intel·lectual. Les còpies dels Aphorismi extravagantes arriben a les 22
conegudes, un cop comptades les tres trobades en el marc d’Arnau DB –Pt, S, Sa–, mentre que dels Aphorismi particulares s’han de sumar quatre nous manuscrits –D, Gu, S, Sa– als onze abans coneguts (AVOMO VI.2, pp. 167-182). Finalment, l’inacabat comentari a les Medicationis parabole s’ha conservat en pocs manuscrits: en l’edició se n’esmenten dos, ambdós tardans –últimes dècades del segle XV o primeres del XVI– i un d’ells un testimoni fragmentari. Tanmateix, n’hem trobat un més a S, força anterior –de la segona meitat del segle XIV–, segons hem pogut constatar amb l’examen d’una còpia digital, tot i que el catàleg (Czifra, 2015: 415) no identifica el comentari sinó tan sols les Medicationis parabole. Aquest exemplar ens aporta una novetat molt notable: inclou una part del comentari no transmès pels altres testimonis coneguts d’aquesta obra i que, per tant, no havia aparegut a l’edició dels AVOMO. Es tracta del comentari de vuit paràboles: 3, 4, 9, 13, 19, 20, 21, 23 de la segona sèrie. Així doncs, ara tenim accés al comentari a trenta paràboles, si sumem aquestes a les 22 ja conegudes.
El De esu carnium és una altra de les obres més copiades d’Arnau, transmesa gairebé sempre a través de còdexs amb continguts espirituals, amb alguna excepció com L, un manuscrit mèdic. La seva circulació en àmbits religiosos no és sorprenent, atès que s’hi justifica la bondat de la dieta vegetariana dels cartoixans amb arguments mèdics. A més dels 25 testimonis conservats i dos de destruïts a la segona guerra mundial recollits en l’edició (AVOMO XI, pp. 77-107), cal comptar-ne sis més, dos d’ells de fragmentaris, que fan pujar el recompte a 33 còpies registrades.
La senzillesa de la Practica summaria, un compendi de tractaments breus per a malalties freqüents dedicat a un prior de Nimes, li va donar també una considerable difusió (Giralt, 2011-2013): se’n coneixen 23 còpies, després de trobar-ne dues més en el marc d’Arnau DB (D, De).
En el De consideracionibus operis medicine Arnau combina l’exposició teòrica sobre la indicació terapèutica de Galè amb la pràctica de la flebotomia, que empra com a exemple. Aquest biaix pràctic li va assegurar difusió: als setze testimonis que se’n coneixien (AVOMO IV, pp. 123-129) s’ha d’afegir D, a banda del Vat. Ross. 672. En canvi, tractats exclusivament teòrics van circular menys: del De humido radicali, una exposició de filosofia natural sobre el fluid corporal de la humitat radical, fonament de la vida, resten deu còpies conegudes, dues més de les registrades a AVOMO III (pp. 75-76): A i Dr. El mateix nombre que les conservades del De dosi tyriacalium medicinarum, sobre la naturalesa i la dosificació de la triaga, el més famós dels antídots. A més del Vat. Ross. 672, s’hi han d’incloure D i A entre els còdexs que el transmeten.
Entre els escrits més breus, el més copiat és un tractament o consilium destinat a un pacient de poagre, el Regimen podagre, que es conserva en deu manuscrits coneguts, un més dels recollits a Giralt 2002 (De). També cal augmentar en una (T) les tres còpies conegudes del Regimen Almarie, un opuscle que aconsella un seguit de mesures per mantenir la salut dels exèrcits en campanya (AVOMO X.2, pp. 126-130).
De les traduccions realitzades per Arnau de l’àrab al llatí no hi ha dubte que el De viribus cordis d’Avicenna, amb unes 55 còpies registrades dins Arnau DB –quatre més de les esmentades en García Ballester - McVaugh - Paniagua 1978 (pp. 29-30) i Peterson 1993 (pp. 77-80), a saber, Bx, Ef, H, La– és la més difosa amb diferència. Segueix el De rigore, tremore, iectigatione et spasmo de Galè amb 20 manuscrits, tots inclosos dins AVOMO (XVI, pp. 39-45). Pot sorprendre que una traducció de Galè tingués tan poc ressò. Cal atribuir-ho, segons Michael McVaugh (AVOMO XVI, pp. 22-48), al fet que ja circulaven altres textos que parlaven d’aquests quatre tipus de moviments involuntaris del cos humà. Tant el De viribus cordis com el De rigore van expandir la seva circulació amb la impremta, el primer de manera molt més intensa i duradora (Giralt, 2015). D’altra banda, del De medicinis simplicibus d’Abū-l-Ṣalt cal incrementar fins a setze (amb Er) els quinze manuscrits recollits a AVOMO XVII (pp. 28-38).
Per acabar val la pena revisar la tradició textual d’algunes de les obres més destacades amb autoria discutida, començant per l’Antidotarium, una col·lecció de fórmules farmacèutiques de la qual només es considera autèntica la primera part de la introducció. El recull podria haver estat preparat pel metge aragonès Pero Cellerer, deixeble d’Arnau, reaprofitant materials del seu mestre, segons McVaugh 1995. L’antidotari va tenir una bona difusió: se’n coneixen divuit manuscrits, cinc més dels recollits per McVaugh 1995. A banda de Pa i Va, cal indicar que Vt només en transmet el pròleg, el ms. Metz, Bibliothèque-Médiathèque, 173 està destruït (Catalogue général 1879, p. 77) i el ms. Frankfurt del Main, Stadt- und Universitätsbibliothek, Praed. 41, el dona incomplet, si ens guiem per la descripció proporcionada per Powitz (1968, p. 95). Un altre escrit que hauria estat preparat per Cellerer utilitzant materials d’Arnau és el De venenis, un tractat sobre verins del qual es coneixien sis manuscrits (McVaugh, 1995). A més d’aquests testimonis, n’hem trobat un breu extracte sobre substàncies fumigants per fer fugir animals amb aquest interessant encapçalament:
“Istud notabile est receptum de uno tractatu qui intitulatur Cirothenus de tyriaca editus a venerabili magistro Petro Cellerarii, qui dicitur fuisse frater magistri Arnoldi de Villa Nova”.
Aquesta presentació, a parer nostre, reforça la hipòtesi de McVaugh sobre l’autoria del tractat i ajuda a comprendre com el De venenis va perdre el nom de Cellerer a favor d’Arnau de Vilanova: tots dos noms apareixen associats en aquest títol, malgrat que aquí Cellerer es considera “germà” del mestre en comptes de deixeble. Com en tants altres casos, el pas següent en la tradició textual seria la desaparició del nom de l’autor desconegut en favor del nom prestigiós.
Quant a la resta d’obres d’Arnau, no hem de fer constar noves troballes de testimonis. Així, restem amb 22 còpies manuscrites del Speculum medicine, deu del De intentione medicorum (AVOMO V.1, pp. 86-95), onze dels Aphorismi de gradibus, nou del De reprobacione nigromantice ficcionis (AVOMO VII.1, pp. 201-217), quatre del De amore heroico (AVOMO III, pp. 41-42), tres de la Doctrina Galieni de interioribus (AVOMO XV, pp. 299-303), una completa i cinc parcials de la Repetitio super aphorismo Hippocratis Vita brevis (AVOMO XIV, pp. 183-194), dues del Commentum super tractatum Galieni De malicia complexionis diverse (AVOMO XV, pp. 141-146), una del De parte operativa (Salmón, 2017) i cap de l’Expositio super aphorismo Hippocratis In morbis minus (AVOMO XIV, pp. 47-53), editada a partir del text imprès al Renaixement.
En conclusió, en aquest treball hem recollit un total de 36 manuscrits que no havien estat indicats, fins on nosaltres sabem, en els estudis sobre l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova abans de la seva introducció en Arnau DB. Sens dubte el més notable és D (1392), que transmet vuit obres autèntiques i dues de dubtoses o apòcrifes, seguit per S (segona meitat del segle XIV), amb cinc escrits genuïns. A i De també contenen un bon nombre de textos arnaldians, tot i que amb menor presència d’autèntics. Alguns dels manuscrits assenyalats aquí poden ser d’utilitat quan s’emprengui l’edició dels textos arnaldians que manquen dins els AVOMO. Ara bé, la majoria dels escrits autèntics ja han estat publicats en aquesta col·lecció i l’aparició d’aquestes noves còpies no es pot considerar prou significativa per revisar les edicions ja realitzades, llevat del Commentum super quasdam parabolas, perquè S pot ser un testimoni millor que els emprats per a l’edició i sobretot perquè aporta el comentari d’alguns aforismes no conservats en altres còpies i, per tant, no inclosos en el text editat. Tanmateix, al nostre parer, ampliar el nostre coneixement sobre els còdexs de l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova contribuirà a fer comprendre millor la seva tradició textual i la seva difusió medieval. En aquest sentit no
és improbable que en el futur continuï augmentant el nombre de manuscrits arnaldians coneguts, que eventualment seran introduïts en Arnau DB.
MANUSCRITS<xref ref-type="fn" rid="F12"/>
A = Innsbruck, Universitäts- und Landesbibliothek Tirol, 455
1360 - 1370. Països Baixos? (Mairhofer 2008, pp. 350-354).
(Ps.) De conferentibus et nocentibus, ff. 43v-45r,
De dosi tyriacalium medicinarum, ff. 45r-46v,
(?) De confortatione visus, ff. 46v-50v,
Tractatus de humido radicali, ff. 50v-56v,
(?) De vinis, ff. 58r-63v,
(?) De aquis medicinalibus, ff. 64r-66r.
Ae = Innsbruck, Universitäts- und Landesbibliothek Tirol, 794
Inicis del segle XVI. Origen incert. (Ausserlechner 2014, pp. 503-505).
Aphorismi de memoria, ff. 42r-42v.
B = Basilea, Öffentliche Bibliothek der Universität, D.I.2
c. 1400. Basilea (HAN 000187713).
Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 51r-58r,
(Ps.) De conferentibus et nocentibus, ff. 58v-60r.
Br = Brussel·les, Bibliothèque Royale de Belgique/Koninklijke Bibliotheek van België, 21105-09
c. 470 (Calcoen 1965-1980, vol. 4, núm. 614).
Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 172v-180v
Medicationis parabole, ff. 182r-192v (incompleta).
Bx = Brussel·les, Bibliothèque Royale de Belgique/Koninklijke Bibliotheek van België, II-1413
1411-1412. Montpeller (Masai - Wittek 1972, núm. 113, làmines 239-240).
De pulsibus, ff. 112r-114r,
(?) De simplicibus, ff. 117r-133r,
De viribus cordis, ff. 133r-143r.
(Ps.) De conceptu, ff. 143v-148r.
C = Colònia, Historisches Archiv der Stadt Köln, W* 16
1455 - 1457 (Vennebusch 1989, vol. 5, pp. 9-16).
De esu carnium, ff. 131r-132v (extracte).
D = Dillingen, Studienbibliothek, XV 142
1392. Diòcesi de Colònia? (Wunderle 2006, pp. 346-349).
Medicationis parabole, ff. IIr-VIIr,
Aphorismi particulares, f. VIIv,
Speculum medicine, ff. 1r-105r,
Practica summaria, ff. 105v-112v,
Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 113r-124v,
De dosi tyriacalium medicinarum, ff. 125r-127v,
Tractatus de consideracionibus operis medicine, ff. 128r-160r,
(?) De vinis, ff. 160v-170v,
(?) De aquis medicinalibus, ff. 171r-175r.
De = Dessau, Stadtbibliothek, BB 5704. 4º
1460 - 1478. Erfurt i Halberstadt (Fliege 1986, pp. 120-124).
(?) De simplicibus, ff. 24v-38v,
(?) Cura puerorum, f. 257v,
(Ps.) De conferentibus et nocentibus, ff. 332r-336r,
Practica summaria, ff. 338r-342v,
Regimen podagre, ff. 342r-344v,
(?) De epilentia, ff. 345r-v,
(Ps.) De causa sterilitatis, ff. 345v-348r.
Dr = Dresden, Sächsische Landesbibliothek – Staats- und Universitätsbibliothek, Mscr.Dresd.C.278
Segona meitat del segle XV (Manuscripta mediaevalia <http://www.manuscripta-mediaevalia.de/dokumente/html/obj31603950>).
(?) De vinis, ff. 50r-57r,
Tractatus de humido radicali, ff. 248r-279v.
Du = Düsseldorf, Universitäts- und Landesbibliothek, Ms B 184
1465-1481. Renània del nord (Manuscripta mediaevalia <http://www.manuscripta-mediaevalia.de/dokumente/html/obj31181928>).
Aphorismi de memoria, ff. 44r-45v,
De virtutibus coriandri, f. 45v.
E = Eichstätt - Universitätsbibliothek Eichstätt-Ingolstadt, cod. st 193
. 1475. Suàbia (Hilg 1986, pp. 94-95).
Aphorismi de memoria, f. 386r.
Er = Erfurt, Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt/Gotha, CA 2º 274
1430-1439. Origen desconegut. Hildesheim (Schum 1887, pp. 182-183; Manuscripta mediaevalia <http://www.manuscripta-mediaevalia.de/dokumente/html/obj32205277,T>).
Liber de medicinis simplicibus d’Abū-l-Ṣalt, ff. 2r-11v,
(?) De urinis, ff. 14r-15v.
Ef = Erfurt, Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt/Gotha, CA 4º 205
1396 – 1402. Viena i Colònia (Schum 1887: 463-464).
De viribus cordis, ff. 33v-54r.
F = Florència, Biblioteca Riccardiana, Ricc. 125
Segona meitat del segle XIV (Manus CNMD 191493).
Regimen sanitatis ad regem Aragonum, 24r-34v.
Fl = Florència, Biblioteca Medicea Laurenziana, Ashburnham 1529
Segle XIV (Catalogue of the manuscripts 1853).
Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 1r-11v.
G = Greifswald, Geistliches Ministerium, XIII.E.76
1460-1470. Rostock (Pyl 1865, pp. 189-193; Manuscripta mediaevalia <http://www.manuscripta-mediaevalia.de/dokumente/html/obj31275043,T>).
De esu carnium, ff. 158r-160r.
Gu = Wolfenbüttel, Herzog August Bibliothek, Cod. Guelf., 38.6 Aug. 2º
Segle XV (Heinemann 1898, pp. 163-164; Ventura 2019, pp.159-160).
Aphorismi particulares, ff. 10v-11v/12r-12v (incomplet),
Aphorismi de memoria, ff. 11v-12r.
(?) De dieta, f. 50v.
H = Sevilla, Biblioteca Colombina, 5.5.21
S. XIV (1343). Nord d’Itàlia(Sáez Guillén 2002, pp. 272-277).
De viribus cordis, ff. 62r-70r.
L = Leiden, Universiteitsbibliotheek, Codices vossiani chymici, Q.28
1487. Àrea germànica (Boeren 1975, pp. 170-172).
(Ps.) Contra calculum, ff. 2r-23v,
(Ps.) Contra catarrum, ff. 24r-36v,
De esu carnium, ff. 62v-68v,
(Ps.) De epilentia, ff. 70r-117r.
La = Laon, Bibliothèque Municipale, 414
. XIII (Libri – Ravaisson 1885, pp. 219).
De viribus cordis, f. 1ss
Ln = Londres, British Library, Burney, 307
British Library, Online Catalogue of Illuminated Manuscripts <http://www.bl.uk/catalogues/illuminatedmanuscripts/record.asp?MSID=1495>
De esu carnium, ff. 155r-156v.
Lo = Londres, British Library, Sloane, 282
. XV. Explore Archives and Manuscripts <http://searcharchives.bl.uk/IAMS_VU2:IAMS040-002112628>
Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 107-114r / 117v-118r (incomplet).
M = Maribor, Nadškofijski arhiv, NŠAM 4075, Zbirka rokopisov, Ms 1
Segon quart del segle XIV (Marinič 2012, pp. 223-224).
Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 29r-52r.
Ma = Madrid, Biblioteca Nacional de España, 9316
Segle XV (Inventario 1953-2002, vol. 13, p. 284).
Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 1-35v i 37-37v.
Mo = Munic, BSB, Clm 27105
. XV (Halm 1881, p. 224).
Aphorismi de memoria, ff. 67r-68,
(Ps.) De quercu, ff. 69r-70v.
Pa = Palerm, Biblioteca Centrale della Regione Siciliana Alberto Bombace, IV D 9
Primera meitat del segle XV (Manus CNMD 51600).
Antidotarium, ff. 5r-47r.
Pe = Partridge Green, St. Hugh’s Charterhouse, cc.12
1475-1476. Alemanya (Ker 1969-2002, vol. 4, pp. 47-51).
De esu carnium, f. 180v (incomplet).
Pr = París, Bibliothèque nationale de France, Hébreu 977
Segles XV-XVI (Catalogue BnF <https://archivesetmanuscrits.bnf.fr/ark:/12148/cc8713q>).
Summa del regiment de sanitat (hebreu), ff. 41-48v.
Pt = Sant Petersburg, Biblioteka Akademii Nauk, O. 216
S. XV. França (Kisseleva 2005: pp. 78-79).
Medicationis parabole, ff. 108v-128r,
Aphorismi extravagantes, ff. 128r.
R = Roma, Biblioteca Casanatense, 1174 -1, ff. 1r-34v
Segle XIV (Manus CNMD 16067).
Medicationis parabole, ff. 1r-34v.
S = Salzburg, Salzburg Museum (abans Museum Carolino-Augusteum), 2171
2a meitat del segle XIV. Nord de França o oest d’Alemanya (Czifra-Lorenz 2015, pp. 473-476).
Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 1r - 24v,
Medicationis parabole, ff. 59r-65v/72r-88v,
Commentum super quasdam parabolas, ff. 59r-65v/72r-75r,
(Ps.) Tabule que medicum informant, ff. 65v-72r,
Aphorismi particulares, ff. 89r-92v/93v-97v,
Aphorismi de memoria, ff. 92v-93v,
Aphorismi extravagantes, ff. 97v - 98v.
Sa = Salzburg, Universitätsbibliothek, III 67
1476. Salzburg (Universitätsbibliothek Salzburg <http://www.ubs.sbg.ac.at/sosa/handschriften/MIII67.htm>).
Aphorismi particulares, ff. 451r-455v,
Aphorismi extravagantes, ff. 455v-456r,
(Ps.) De cautelis medicorum (fragment), f. 460v.
Sb = Salzburg, Erzabtei St. Peter, Benediktinerstift, a.VI.17
c. 1483. Baviera/Àustria (Manuscripta.at <http://manuscripta.at/hs_detail.php?ID=8761>).
Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 87r-99v.
T = Trento, Biblioteca Comunale, BCT1-1586
Segona meitat del segle XIV (Manus CNMD 245544).
Regimen Almarie, ff. 223r-223v.
V = Viena, Österreichische Nationalbibliothek, Cod. 5512
1436. Breslau (Unterkircher 1971, pp. 143-148).
(Ps.) De conferentibus et nocentibus, ff. 207r-208v,
(?) De vinis (incomplet), ff. 208v-212v,
Regimen sanitatis ad regem Aragonum (incomplet), ff. 212v-220r,
(Ps.) De quercu, ff. 238r-240r.
Vi = Viena, Österreichische Nationalbibliothek, 5522
1330 -1339 (Manuscripta.at <http://manuscripta.at/hs_detail.php?ID=13621>).
(Ps.) De iudiciis particularibus pertinentibus ad medicinam, ff. 54v-56r,
Regimen sanitatis ad regem Aragonum (incomplet), 66r-74v.
Va = Vaticà, Biblioteca Apostolica Vaticana, Pal. lat. 1153
1358. París (Schuba 1980, pp. 110-111).
Antidotarium, ff. 49v-76r.
Vt = Vaticà, Biblioteca Apostolica Vaticana, Pal. lat. 1251
1463-1464. Pàdua (Schuba 1980, pp. 286-290).
Antidotarium, ff. 98v-99r (només el pròleg. Anònim).